La Sardana

Abans d'endinsar-nos al món de la cobla fem una petita mirada a la sardana, ja que és un ball que sempre ha anat molt lligat amb la cobla.

El típic conjunt que interpreta la sardana és la cobla. La sardana és la dansa nacional de Catalunya. La sardana és un dels pocs balls tradicionals que encara es conserva viu i popular en el món occidental. És una dansa oberta, tothom hi pot participar.

La sardana va néixer a l’Empordà però ha anat evolucionat de tal manera que s’ha expandit per totes les comarques catalanes i fins i tot, a algunes de franceses. Els orígens de la sardana estan lligats amb els d’una dansa anomenada Contrapàs. Aquesta va anar evolucionant fins que a mitjans del segle passat, el compositor Pep Ventura i el dansaire Miquel Pardàs, van donar a la sardana les característiques musicals i coreogràfiques que encara avui perduren.

Musicalment, la sardana es divideix en dues parts diferenciades pel seu caràcter i durada; aquestes són els “curts” i els “llargs”. A més a més, totes les sardanes s’inicien amb un preludi de flabiol, anomenat “introit” que serveix per avisar als músics i balladors que comença la sardana. També hi ha el “contrapunt”, que és una petita melodia de flabiol que sona dues vegades abans de les últimes tirades de llargs.

Els passos de la dansa es van alternant dos passos diferents segons si sonen curts o llargs. Durant els curts les mans es tenen abaixades i el pas dura dos temps. En els llargs, en canvi, les mans es tenen enlairades i el pas dura quatre temps. A més a més, a la segona meitat dels llargs sol ser mes airosa i els passos es converteixen en salts.